Arran de la irrupció massiva de la intel·ligència artificial, hem viscut una autèntica revolució. Avui, tot incorpora aquest segell: aplicacions, dispositius, electrodomèstics, vehicles… No integrar-la és gairebé sinònim de perdre el tren del futur, encara que en molts casos sigui del tot innecessària. En qualsevol cas, és innegable que la intel·ligència artificial ha irromput per sacsejar les nostres vides i, de retruc, també per deixar empremta en el clima. Aquesta és, probablement, la seva cara més fosca i desconeguda.

El funcionament d’un xatbot alimentat per models generatius com, per exemple, ChatGPT, és, aparentment, senzill. Cada consulta a través de l’aplicació activa una cadena de transmissió des del nostre dispositiu fins al servidor de l’empresa responsable on es posen en marxa els algoritmes que satisfan la demanda. A continuació, la resposta generada pel xatbot retorna en forma de text o imatge a les nostres pantalles. Ara bé, això que pot semblar totalment inofensiu, no ho és tant.

“Si els governs no actuen amb valentia, la cursa per desplegar la intel·ligència artificial pot esdevenir una nova forma d’extractivisme digital“

D’una banda, perquè, per fer funcionar aquests algoritmes, es requereix molta energia, la qual cosa es tradueix en elevades emissions de CO₂, en part perquè una gran part de l’energia prové de combustibles fòssils. Alguns estudis ja han quantificat que, a escala global, els centres de dades emeten cada any més CO₂ que tota la indústria de l’aviació. I, d’altra banda, perquè la calor que generen els servidors obliga a utilitzar grans volums d’aigua per refrigerar els sistemes. Es calcula, per exemple, que cada consulta amb una resposta de cent paraules consumeix mig litre d’aigua.

El problema rau en el fet que tota aquesta dimensió climàtica i ambiental és una qüestió silenciada tant per les empreses com per les administracions públiques que els donen suport. Sense anar més lluny, en l’anunci d’inversió de mil milions d’euros per a la construcció de noves gigafactories d’intel·ligència artificial a Catalunya, fet pel president de la Generalitat, Salvador Illa, no se’n va fer cap esment. I això malgrat que un dels projectes proposats, el de Móra la Nova, preveu un consum d’energia de 800 GWh i més d’1,3 hm³ d’aigua cada any, una xifra equiparable al consum d’una població com Esparreguera.

Com sempre, l’opacitat és una mala consellera i no fa més que esperonar els dubtes que sobrevolen la construcció d’aquestes plantes. Si bé és cert que l’aplicabilitat de la intel·ligència artificial en molts camps serà clau per avançar en la millora de la qualitat de vida de la població – penseu en aplicacions en salut, medicina, assistència o recerca bàsica – l’ús majoritari actual respon a lògiques consumistes molt vinculades a les xarxes socials, a la generació de contingut digital i a les criptomonedes.

Si els governs no actuen amb valentia per defensar l’interès públic, la cursa per desplegar la intel·ligència artificial pot esdevenir una nova forma d’extractivisme digital, en què l’avenç tecnològic es construeixi en detriment dels ecosistemes i del clima. I, en plena crisi climàtica, no ens podem permetre aquest luxe. Per aquest motiu, els discursos triomfalistes i la convivència d’algunes institucions amb les grans corporacions tecnològiques són, com a mínim, preocupants. Al cap i a la fi, no hauríem de ser nosaltres, com a societat, qui defineixi les premisses ètiques i ambientals per al desenvolupament d’aquesta tecnologia? Aquest és, amb tota seguretat, el debat que ja no podem ajornar.

Publicat a Línia el diari metropolità el 24/11/2025